M'he comprat (i llegit) aquest llibre de Brian Kernighan.

És un recull d'experiències de l'autor relacionades estretament amb el desenvolupament del sistema operatiu UNIX i algunes de les seves eines principals com compiladors, analitzadors lèxics i editors de text al llarg dels anys 70s.

Ha resultat interessant conèixer un testimoni de com s'espremia la tant limitada i cara memòria dels ordinadors dels anys 70 en els que va ser desenvolupat aquesta tecnologia: el PDP 7 i el PDP 11 de Digital Equipment Corporation. L'autor va participar molt activament en algunes eines i en detalla com les dissenyava i les escrivia. També parla d'altres eines i els seus respectius autors com Dennis Ritchie, Ken Thompson, Rob Pike o Bill Joy. Tot plegat ben carregat d'anècdotes explicades en primera persona.

És un llibre que per a l'entusiasta dels Unix li resultarà molt curt ja que a mida que un el va llegint el va engrescant i el va introduïnt en més i més històries però no hi ha tantes planes per a explicar-ho tot i acaba. Potser esperava que fos dens com el Cult of the Dead Cow: How the Original Hacking Supergroup Might Just Save the World de Joseph Menn. Potser Rob Pike podria continuar i refarcir la història de Kernighan, ja que sembla més avesat a escriure que no pas Thompson o Ritchie (a part de que son morts…).

Al llarg dels capítols s'hi pot fer un recull d'adreces web i referències a papers i treballs de tots aquells programadors que complementen les històries explicades per l'autor amb d'altres històries i documents tècnics.

Jo he gaudit molt llegint-lo, tant com quan era petit i veia la pel·lícula Al filo del abismo (Gleaming the cube) i, seguidament, agafava l'skateboard per tal (d'intentar) imitar en Tony Hawk, quan acabes el llibre agafes un BSD o un Plan9 i els instal·les en una màquina virtual.